Wall Street... La Información es poder. Los gusanos, unos bichos asquerosos.

Aquest soc jo. Amb una dessuadora negre. Comprada a una tenda de roba de treball. A Manresa. No ha quedat ben definida, la imatge… La qual cosa és d’agraïr perquè certament fins i tot nosaltres… -qui som tu i jo?- malgrat que en tenim un caire juvenil ens fem grans. “Ja tenim una edat”.

No procuraré pas excusar ningú de la seva trajectoria a la vida, jo. Malgrat és ben cert que alguns se’ls va veure el llautó i per tant han acabat per fer panxa: “Que més d’um s’ha engreixat!” diuen aquells valencians. La veritat de tot plegat: “La consideració vers el sexe dèbil”. He vist pallassos de 19 o vint anys que t’expliqen que ells venien drogues. A estudi. El temps de disposició de calés, vull dir l’edat de consumir s’ha anat escurçant amb els anys. Recordo un xaval… un nano que em duia l’avantatge de no haver-se torrat mai fins esperar a caure a terra. De manera que s’entenia amb la Organització Comarcal de la Reproducció Social… com els CROCKS que es compra ara “la pijería”. Els que han passat d’això de: “de Niño Pijo a un sueldo fijo… Un carrerón!”.

Deia que ell ho volia. Hi havia un cuiner, allà al Bar Restaurant del poble que em va dir que si no podia tallar el “haixix”, el posés a damujnt d’una flexo i que s’escalfés. Sonava a GENA. A saber! goma de pneumàtic etc. Com aquella pe·lícula de dos professors alcoholics que havien atropellat un infant en hores de classe perquè enaven torrats. “Me bebo tus meados porque tienen buen sabor.

No sé què volia aquell nano. Alguna medalla o llicència de tot lo que es va parlar aquell o l’altre dies que em vaig torrar fort. Algú, fastigós, hi va barrejar el sexe. De manera que li vaig haver de explicar que m’havien fet arruinar la remesa, i que em sembla que li vaig donar tot perquè en fes el que volgués… Penso que ho va vendre tot i “tornava a ser per aquí”.

A la feina, aquells anys d’estiu es va anar passant. Hi treballava un home de Cáceres. Del Nord de Extremadura. Potser el General Galindo en tenia algun d’aquests homes a les seves ordres. Ho dic perquè Galindo va dir que con 4 o 5 de mis hombres; “se podía conquistar toda América del Sur”. Venia drogues al poble i treballava a un altre lloc. Es va separar. Havia de passar sense una part del sou que li havien de entregar els bancs a la que era la seva esposa. La sogre vivia al meu costat del pis de les noies (jo sortia amb una de les 3) deia ell que: “Para escuchar, no te creas que para cualquier otra cosa”.

Ara pensava a veure si saps quin és el Subjecvt Line d’aquest Post d’ara, i com que no el recordo, ho deixo córrer fins que hagi fet prou feina per explicar-vos quelcom de tant o més interessant…

Josep Salvans.