Si m'ajudeu llegiré aquest llibre mentre vosaltres "treballeu"...

Els autors d’aquest projecte... penso que “un llibre sobre les experiències de presoners exiliats durant la Guerra Civil Espanyola a Mauthausen” (sembla que un camp on encara en va quedar prou informació dels represaliats, potser no pas per la seva brutalitat o eficiència (amb membres de la Internacional del Dolor)), CREIEN el 1963 que:

I, a Catalunya, el que gairebé ningú sabia era que, entre els milers de persones de totes les nacionalitats que van trobar la mort en els camps de Hitler, hi havia centenars, potser milers de catalans.

Mauthausen va ser el lloc on van coincidir i morir el 70 % dels 7.500 exiliats espanyols. Superats per la fam, el treball i els maltractaments.

Els primers eren enviats a camps de presoners. Moltes vegades barrejats amb soldats francesos. Després, els camps de treball es convertiren en camps d’extermini de les SS, les quals condemnaven aquests presoners en concepte d'APÀTRIDES INDESITJABLES.

Els, doncs, 5.500 morts de Mauthausen, dels milers que hagin pogut caure en altres camps, han de pesar en un balanç de l’esforç peninsular en una causa d'alliberament d'Europa.

Aquest llibre no és una història d’un camp determinat, sinó una composició d'escenes, de situacions, de personatges coneguts, sintetitzades des dels 4 anys i mig que passaren en el camp, principalment aquest (Mauthausen), com a model. —Ja ho hem dit—.

Ells, l’equip, han preferit la forma novel·lada perquè sembla la forma més fidel a la veritat íntima dels qui van viure aquella aventura.

22-març-2026.

VOCABULARI RECURRENT:

· “Anava (el dia) deixondint”: (Pàg. II) "Deixondir el dia" significa iniciar la jornada amb energia, activitat o alegria, trencant la calma, la son o l'ensopiment matiner.

· “La llum indirecta de la neu FENDIA la matinada”: Pàg (II) “La frase "La llum indirecta de la neu fendia la matinada", extreta de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, significa que la claredat reflectida per la neu a l'alba trencava, esquinçava o dividia la foscor o la grisor del matí. “ El que jo no sé és si aquest Fendir és el mateix de Joan Salvat-Papasseit al poema musicat (per Loquillo) “Ara no es fa, però jo encara ho faria...”. Diu “no pregunteu quines mares fendiríem; foren aquelles on calgués valor...”.

Vestits amb els heteròclits “uniformes” de l’exèrcit francès: “L'expressió "un heteròclit uniforme" sembla una paradoxa, ja que combina dos termes oposats. Un heteròclit és una cosa irregular, inusual o composta d'elements diferents, mentre que uniforme significa igual, constant o regular”.

En realitat, expliquen al relat que la gent va uniformada, però cadascú com pot (i arreplega, no?); vull dir que s’escriu: el color blau cel francès de la Primera Guerra Mundial; el blau fosc, el caqui... amb els abrics acampanats, etc., segons la procedència. I com a gorra: barretines vermelles de senegalès.

Els homes es movien confusos, adelerats i talpers. No cal pas ara entrar en... “el vòrtex del pànic”, diu Piniella. Carregats amb FARDELLS i SACS MORRALS. Fardell (o farcell): és un conjunt d'objectes o roba embolicats, generalment formant un paquet estret utilitzant un teixit, llençol o paper. Sac morral: es refereix a una bossa de tela forta, sovint amb corretges, utilitzada com a motxilla o sarró per portar pertinences, especialment en contextos d'exili o militars.

Pàgs. 12-13. El conjunt de redactors empro l'expressió ELS ÀNIMS MÉS ESPORUGUITS... segons es comenta al mateix text, els espanyols van passar d'un contacte amb referències a la cavallerositat i tal als crits i el control de les SS. Recordo, doncs, una opinió, suposo que extreta llavors de tot context, una de les primeres que es van sentir com a punyents, que criticava els jueus primer de tot per la seva actitud submisa davant de la repressió i de l'Holocaust. Potser la ponent (la senyora Hannah Arendt) parlava de quan els van tancar en guetos, quan els van fer cosir una estrella a l'abric, etc.

Vegem:

          Hannah Arendt va descriure la submissió dels líders jueus davant el nazisme en el seu llibre Eichmann a Jerusalem (1963) com una "estranya cooperació" o "cooperació activa". Va argumentar que els consells jueus (Judenräte) es van convertir, sota coacció nazi, en instruments per a la llista, concentració i transport de víctimes, una dinàmica que, segons ella, va facilitar el genocidi en eliminar el caos i reduir la resistència.