Si me ayudáis leeré este libro mientras vosotros "trabajais"...

Els autors d’aquest projecte... penso que “un llibre sobre les experiències de presoners exiliats durant la Guerra Civil Espanyola a Mauthausen” (sembla que un camp on encara en va quedar prou infirmació dels represaliats potser no pas per la seva brutalitat o eficiència (amb membres de la Internacional Del Dolor) CREIEN al 1963, que:

I, a Catalunya, el que gairebé ningú no sabia, era que : entre els milers de persones de totes les nacionalitats que van trobar la mort en els camps de Hitler, hi havia centenars, potser milers de catalans.

Mauthausen va ser el lloc on van coincidir i morir el 70 % de 7.500 exiliats Espanyols. Superats per la fam, el treball i els maltractes.

Els primers eren enviats a camps de presoners. Moltes vegades barrejats amb soldats francesos. Després, els camps de treball, es convertiren, en camps d’extermini de les SS. Les quals condemnaven aquests presoners en concepte de APÀTRIDES INDESITJABLES.

Els, doncs 5.500 morts de Mauthausen, dels milers que hagin pogut caure en altres camps han de pesar en un balanç de l’esforç peninsular en una causa de alliberament de Europa.

Aquest llibre no és una història d’un camp determinat. Sinó, una composició de escenes, de situacions, de personatges conegudes. Sintetitzades des dels 4 anys i mig que passaren en el camp, principalment aquest (Mauthausen), com a model. -Ja ho hem dit-.

Ells, l’equip, han preferit la forma novel·lada perquè sembla la forma més fidel ala veritat íntima dels qui van viure aquella aventura..

22-març-2026.

VOCABULARI RECURRENT:

· “Anava (el dia) deixondint”: (Pàg. II) "Deixondir el dia" significa iniciar la jornada amb energia, activitat o alegria, trencant la calma, la son o l'ensopiment matiner.”

· “La llum indirecte de la neu FENDIA la matinada”: Pàg (II) “La frase "La llum indirecta de la neu fendia la matinada", extreta de K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, significa que la claredat reflectida per la neu a l'alba trencava, esquinçava o dividia la foscor o la grisor del matí. “ El que jo no sé és si aquest Fendir, és el mateix de Joan Salvat-Papasseit al poema musicat (per Loquillo) “Ara no es fa, però jo encara ho faria...”. Diu “no pregunteu quines mares fendiríem; foren aquelles on calgués valor...”.

Vestits amb els heteròclits “uniformes” de l’exèrcit francès: “L'expressió "un heteroclit uniforme" sembla una paradoxa, ja que combina dos termes oposats. Un heteròclit és una cosa irregular, inusual o composta d'elements diferents, mentre que uniforme significa igual, constant o regular”.

En realitat, expliquen al relat, que hi ha.. que la gent va uniformada, però cadascun del que pot (i arreplega, no?) vull dir que s’escriu: el color blau cel francès, i, de la Iª G.M; el blau fosc, el caqui... amb els abrics acampanats etc. Segons la procedència. I com a gorra: Barretines vermelles de senegalès.

Els homes es movien confusos, adelerats i talpers. No cal pas ara entrar en... “el vòrtex del pànic” diu Piniella. Carregats amb FARDELLS i SACS-MORRALS. Fardell (o farcell): És un conjunt d'objectes o roba embolicats, generalment formant un paquet estret utilitzant una roba, llençol o paper per embolicar-ho. Sac-morral: Es refereix a una bossa de tela forta, sovint amb corretges, utilitzada com a motxilla o sarró per portar pertinences, especialment utilitzada en contextos d'exili o militars.

Pàgs 12-13 Empra el conjunt de redactors l’expressió els ÀNIMS MÉS ESPORUGUITS... segons es comenta enel mateix “text” els espanyols van passar de un contacte amb referències a la cavallerositat i tal a crits i el contols  de les SS. Recordo doncs una opinió, suposo que extreta llavors de tot contexte, una opinió de les primeres que es van sentir com a punyents que “Wescridassava els jueus” primer de tot per la seva actitud sumisa davant de la repressió i de l’Hoolocaust. Potser la ponent (La Senyora Hanna Arendt) parlava de quan els vna tancar en ghettos, quan els van fer cosir una estrella a l’abric etc.

Vegem:

          Hannah Arendt describió la sumisión de los líderes judíos ante el nazismo en su libro Eichmann en Jerusalén (1963) como una "extraña cooperación" o "cooperación activa". Argumentó que los consejos judíos (Judenräte) se convirtieron, bajo coacción nazi, en instrumentos para la lista, concentración y transporte de víctimas, una dinámica que, según ella, facilitó el genocidio al eliminar el caos y reducir la resistencia.